Comparativa · 1 medios · 1 artículos

De Manresa Alta a Manresa Baixador

Semblaria que darrerament ens hem convertit tots en experts enginyers ferroviaris, potser sense ser-ho. I els que ho són, probablement no són urbanistes. Déu haver-hi un buit comunicatiu i cultural i una qüestió complexa pendent. Però experts o no, com deia Jorge Luis Borges, no hauríem de rebutjar el dubte perquè el dubte és una de les formes de la intel·ligència. He pensat en els nostres trens des del 1990, quan preparàvem la ponència territorial del «Bages cap al 2000»; vàrem tornar-hi el 1996 amb un equip fantàstic en el treball corresponent al primer premi Fundació CaixaManresa «Arquitectura Territorial, Medi Natural i desenvolupament urbà al Pla de Bages»; vaig repetir el 1999 formant part de l’equip d’arquitectes i enginyers que assessoràrem Pasqual Maragall en la proposta de l’Eix Transversal Ferroviari. I encara el 2003 vaig dirigir el treball «Bases per a una estratègia territorial de les Comarques Centrals de Catalunya». I en totes aquestes ocasions els ferrocarrils interessaven a molt pocs polítics. Durant la darrera conversa privada que vaig tenir amb Joan Antoni Solans per lliurar-li un premi que li havíem donat des de Madrid li vaig fer la pregunta següent: Com és qu